Una imatge també pot ser una dada personal si permet identificar una persona, directament o pel context. En el cas dels menors, la publicació d’imatges a internet pot tenir conseqüències que van més enllà del moment concret de la publicació.
Una fotografia que avui sembla divertida o inofensiva pot continuar circulant durant anys, ser descarregada per altres persones o aparèixer fora de l’espai on es va publicar inicialment. Per això, abans de compartir-la, és important pensar no només en qui la veurà avui, sinó també en com podria afectar el menor en el futur.
Que no es vegi clarament la cara no sempre significa que el menor no sigui identificable. La roba, el lloc, l’activitat, la data o les persones que l’acompanyen també poden revelar de qui es tracta.
Fer una fotografia per conservar-la en l’àmbit familiar no és el mateix que publicar-la en una xarxa social, una pàgina web o un perfil accessible per moltes persones.
Quan una imatge es publica a internet, se’n perd una part important del control. Altres persones poden guardar-la, reenviar-la, fer-ne captures de pantalla o compartir-la en espais diferents.
Fins i tot en un grup aparentment privat convé actuar amb prudència. Que un grup sigui reduït no garanteix que les imatges no en surtin.
Els adults tenim la responsabilitat de protegir la intimitat dels infants, però això no significa que puguem utilitzar la seva imatge de qualsevol manera.
A mesura que creixen, és important preguntar-los si volen aparèixer en una fotografia i si estan còmodes amb el fet que es comparteixi. Escoltar-los també els ajuda a entendre que tenen dret a decidir sobre la seva pròpia intimitat.
Un infant pot acceptar que una fotografia es guardi com a record familiar i, en canvi, no voler que es publiqui perquè la vegin companys de classe, altres famílies o persones desconegudes.
Poder publicar una imatge no sempre significa que sigui convenient fer-ho.
Abans de publicar una fotografia o un vídeo d’un menor, ens podem fer algunes preguntes senzilles:
No cal deixar de compartir tots els moments familiars. Es tracta de fer-ho amb mesura i pensant primer en el benestar del menor.
En aniversaris, festivals, excursions, activitats esportives o celebracions escolars és habitual que en una mateixa fotografia hi apareguin diversos menors.
Poder fer una fotografia per conservar-la de manera privada no implica necessàriament que es pugui publicar en obert. Abans de difondre imatges d’altres infants, cal tenir en compte les seves famílies i evitar donar per fet que tothom està d’acord amb aquella publicació.
Una opció prudent és seleccionar fotografies on només aparegui el propi fill o filla, retallar la imatge o evitar que els altres menors siguin identificables.
Les escoles, clubs esportius, casals, acadèmies i altres entitats poden captar imatges durant les seves activitats. Però una cosa és utilitzar-les internament per desenvolupar l’activitat i una altra és publicar-les en una web, una xarxa social o material promocional.
Quan les imatges es volen difondre, l’entitat hauria d’explicar amb claredat:
Una autorització genèrica o poc clara no hauria de servir per donar per permès qualsevol ús futur. La família ha de poder entendre què està acceptant i diferenciar, per exemple, entre un espai privat per a les famílies i una publicació oberta a internet. L’APDCAT i l’AEPD diferencien precisament entre l’ús educatiu de les imatges i la seva difusió pública o promocional.
Tapar la cara pot reduir el risc d’identificació, però no sempre és suficient.
Un menor també pot ser reconegut per:
Per això, abans de publicar, cal valorar la imatge en conjunt i no fixar-se únicament en si es veu o no la cara.
El primer pas acostuma a ser demanar a la persona, escola, entitat o plataforma que l’ha publicada que la retiri.
És recomanable indicar amb claredat:
Si la publicació prové d’una escola o d’una altra entitat, també es pot contactar amb la persona responsable o amb el seu delegat o delegada de protecció de dades.
Quan la imatge s’ha difós a través d’una xarxa social, es poden utilitzar també les eines de denúncia o de retirada de contingut de la mateixa plataforma. En situacions especialment greus o quan no s’obté resposta, es pot valorar acudir a l’autoritat de protecció de dades corresponent.
La identitat digital d’un infant comença a formar-se molt abans que tingui el seu primer telèfon o perfil en una xarxa social.
Les publicacions dels adults poden deixar un rastre sobre la seva infància, els seus gustos, la seva salut, la seva escola, les seves rutines o la seva vida familiar. La millor protecció no consisteix a generar por, sinó a compartir menys, seleccionar millor i respectar progressivament la seva capacitat de decidir.
La seva infància forma part de la seva història. No tot el que vivim amb ells ha de convertir-se en contingut públic.
