Quan es tracta de menors, la pregunta no hauria de ser només "es pot fer?", sinó també "és necessari, proporcional i respectuós amb el seu interès superior?"
Les dades personals de menors mereixen una protecció especialment curosa. En l’àmbit digital i educatiu poden aparèixer situacions relacionades amb imatges, plataformes escolars, autoritzacions, comunicacions, consentiments i publicacions a internet.
En matèria de consentiment, l’AEPD recorda que a partir dels 14 anys el menor pot consentir el tractament de les seves dades personals, excepte quan una norma exigeixi l’assistència dels titulars de la potestat parental o tutela. En menors de 14 anys, el consentiment basat en aquesta via ha de constar per part dels titulars de la potestat parental o tutela.
Els infants i adolescents també tenen dret a la privacitat. El seu nom, la seva imatge, la veu, les dades de salut, les qualificacions, la ubicació o la informació sobre la seva vida familiar són dades personals i cal tractar-les amb una cura especial.
Protegir aquestes dades no consisteix només a evitar que arribin a persones desconegudes. També significa recollir únicament la informació necessària, explicar per què es demana, limitar qui hi pot accedir i evitar que s’utilitzi per a finalitats diferents de les previstes.
No totes les situacions funcionen igual. En els tractaments que depenen del consentiment, els menors de 14 anys necessiten que aquest consentiment el prestin les persones que exerceixen la potestat parental o la tutela. A partir dels 14 anys, el menor pot consentir per si mateix en molts casos, tot i que hi ha decisions per a les quals una norma pot continuar exigint la intervenció dels seus representants legals.
Això no vol dir que abans dels 14 anys la seva opinió no importi, ni que a partir d’aquesta edat pugui decidir absolutament sobre qualsevol qüestió. A mesura que creixen, cal informar-los amb un llenguatge que puguin entendre i tenir en compte la seva maduresa i el que els pot afectar.
El consentiment és important, però no és l’única base que permet tractar dades personals.
Per exemple, una escola necessita utilitzar determinades dades per matricular l’alumnat, organitzar l’activitat educativa, comunicar-se amb les famílies o complir les seves obligacions. Això no significa, però, que pugui utilitzar aquella mateixa informació per a qualsevol altra finalitat.
Quan es vol fer un ús diferent del necessari per prestar el servei —com ara publicar continguts amb finalitats promocionals— cal valorar específicament si existeix una base adequada i si s’ha informat correctament les famílies i els menors.
Escoles, casals, clubs esportius, acadèmies, entitats i plataformes digitals poden arribar a tractar molta informació sobre els menors.
Haurien de poder explicar de manera clara:
També han d’aplicar mesures de seguretat adequades, especialment quan utilitzen aplicacions, espais al núvol, plataformes de comunicació o serveis externs.
El fet de ser mare, pare, tutor o familiar no converteix la informació del menor en un contingut que es pugui compartir sense valorar-ne les conseqüències.
Abans de publicar o enviar una fotografia, un vídeo o una informació personal, és útil preguntar-se:
És necessari compartir-ho? Qui ho podrà veure? Podria incomodar-lo ara o en el futur? M’agradaria que algú publiqués això sobre mi?
La responsabilitat dels adults no és només decidir per ells, sinó ajudar-los a construir una relació segura i respectuosa amb la seva pròpia intimitat.
Quan alguna cosa no queda clara, es pot demanar informació a l’entitat que tracta les dades: quina informació té, amb quina finalitat l’utilitza i a qui l’ha comunicada.
També es poden exercir els drets de protecció de dades en representació dels menors quan correspongui, per exemple per accedir a la informació, corregir dades incorrectes o demanar que se suprimeixin determinats continguts. En els centres educatius, el delegat o delegada de protecció de dades és una de les persones de referència per plantejar dubtes o incidències.
